Sobre mi
Que sóc actriu, suposo que ja ho saps, i més a baix t'explico perquè ho vaig decidir i com vaig introduir-me en aquest món, però vull començar amb el que en principi, no saps de mi.
M'encanta llegir, i això és gràcies a J.K.Rowling i els seus Harry Potter i a Carlos Ruiz Zafón i la tretralogia de Cementerio de los libros olvidados. Llegeixo molt i les meves novel·les preferides són de crims i assassinats, en canvi, quan toca triar quina sèrie veure, no són aquests temes la meva prioritat.
Des de fa uns anys tinc un hobbie molt freqüent a la meva vida: els Escape Rooms. Jugar en equip a resoldre enigmes, desxifrar codis i solucionar misteris em fa sentir molt bé. M'ha ensenyat encara més a treballar en equip, a arribar fins on la resta no pot, i a confiar en que si soc jo la que no puc, un altre podrà perquè tots seguim endavant. Cada joc és diferent i això m'ajuda a improvisar sobre el que em vaig trobant, m'ensenya a pensar de maneres diferents i a exprimir el cervell per a trobar la solució al problema, cosa que sovint porto a la pràctica pel meu dia a dia i sobretot a la meva feina d'actriu, creadora i mestra de teatre.
Gaudeixo moltíssim esquiant. De fet, un dels meus somnis és esquiar als Andes a l'agost. Confio que algun any ho podré complir. Les meves arrels em porten cap a Sudamèrica força sovint. El meu avi patern era brasiler, i els meus avis materns uruguaians, igual que la meva mare. Tinc família tant a l'Uruguai com a l'Argentina, i quan vaig allà, sento que també és casa meva, és orígens.
Una gran part del meu temps lliure va dedicada al futbol. No, no el jugo, però m'encanta veure els partits. El Barça i Messi són la meva prioritat, però gaudeixo amb qualsevol matx. Anar al Nou Sardenya, el camp del Club Esportiu Europa per veure jugar el meu germà a 3a divisió els diumenges a les 12h també és genial. El futbol, com el teatre i els Escape Rooms, ensenya la importància de treballar en equip, i sovint faig servir aquest símil a les meves classes de teatre: qui marca un gol sembla el més important del partit, però el porter que n'atura tres també ho és. Igual que amb els personatges d'una obra de teatre, i en aquest cas, no sembla tant evident.
Sóc una enamorada del teatre. Sé que sona tòpic, però és just així. Els millors records de la meva vida són dalt d'escenaris. Amb quatre anys els meus pares van apuntar-me a l'escola de ballet del barri i des de la primera classe vaig ser feliç. La millor setmana de l'estiu era la que passàvem a l'Aliança del Poblenou assajant el festival per a ballar davant del públic el diumenge. Aquests van ser els primers contactes amb l'espectacle. Després va ser a l'Escola Virolai quan vaig començar amb el teatre. Féiem dos migdies de la setmana una hora de classe amb l'Isaac Alcaide i la Gemma Deusedas, i ells em van començar a encisar amb l'art de fer teatre.
Amb deu anys en volia més, i també vaig apuntar-me al grup amateur del barri, el Jove Calassanç Teatre. Actuar allà i amb aquells companys (que ara són els meus millors amics) em va fer decidir que jo volia ser actriu. Volia que aquella felicitat dels vespres fos la meva rutina. Des de sempre he sabut que era això el que volia estudiar, així que amb 14 anys vaig començar a l'Escola Memory a fer teatre musical. Volia seguir aprenent a través del teatre sense deixar de ballar, que em seguia aportant molta felicitat. I allà anava els divendres, sense berenar, a fer tres hores de teatre, jazz, claqué i cant. I què divertit era acabar les setmanes així!
Va arribar l'hora del Batxillerat i vaig triar l'humanístic. Quina errada més gran! D'aquells dos anys en que vaig fer primer i segon de batxillerat, el que em va salvar per seguir creient que la vida era divertida va ser el teatre. En aquell moment cursava el Teatre Global de l'Escola Timbal amb Mònica Cordomí tres tardes a la setmana, tres hores, i era la meva prioritat. I quin encert prioritzar així!
Després va tocar estudiar una carrera i tot i els comentaris de "I si estudies alguna cosa seriosa?" "Vale, faràs teatre però i què més?" "Però per què no fas una carrera i després ja fas teatre?" vaig decidir estudiar teatre. Per mi la decisió va ser molt fàcil i òbvia. Era el que m'apassionava i ja aleshores tenia molt clar que en aquesta vida ens hem de moure per passió i amor. I el lloc ideal per explotar i explorar tot això va ser La Casona. Vaig estudiar dos anys i després vaig decidir que en volia més, i cap al Col·legi del Teatre que vaig anar i vaig estudiar els tres anys, on vaig ser absolutament feliç.
Sóc actriu i tinc la sort que m'encanta assajar, repetir, provar i explorar. El temps s'atura assajant i passa volant quan és l'hora de la funció, així que gaudir dels assajos és el més important, per mi, en aquesta professió. Sóc molt organitzada, perquè com que en el meu dia a dia faig tantes coses a llocs diferents, és imprescindible ser-ho per arribar a tot, igual que puntual. Tot i que tinc moltíssima memòria i memoritzo els textos amb molta facilitat, sempre porto la meva agenda amb mi.
El Jove Calassanç Teatre m'ha ensenyat a valorar l'engranatge teatral: la tasca del grup de vestuari, de l'equip tècnic, del maquillatge i l'escenografia. Allà he pogut tocar totes les tecles, fins i tot direcció i direcció de coreografies, i realment ha estat un plaer.
Treballo amb nens i nenes donant classes de teatre des de 2012, i sóc molt feliç veient com elles i ells són feliços a través del teatre. Quan jo tenia la seva edat, els meus professors van aconseguir apassionar-me per a alguna cosa, així que crec que jo tinc el deure de fer el mateix. Veure'ls crèixer com a artistes és molt enriquidor, i que et diguin que el millor dia de la setmana és el que toca teatre és un autèntic regal.
El meu moment preferit de la vida? El "MOLTA MERDA" d'abans de començar una funció.